91.
agulla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bola o qualsevol altre adornament en un extrem, usada com a embelliment. Joia que se subjecta amb una peça que es clava com una agulla. agulla imperdible Agulla en forma de U en què, després de clavada, la punta es fica en una cavitat que hi ha a l'altre extrem. agulla d'estendre [...]
|
92.
'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'? / 'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'? / Present de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
|
93.
cinta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enrotllada que serveix, en algunes màquines d'escriure, per a esborrar els caràcters mecanografiats incorrectament. cinta de carda Tira composta per tres o quatre plecs de teixit fort units amb cautxú o una cola especial, que porta clavades les pues d'acer en forma de U i constitueix amb d [...]
|
94.
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats / l'UOC o la UOC?
Font
Fitxes de l'Optimot
vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc')
la [...]
|
95.
El nom de les lletres
Font
Fitxes de l'Optimot
ema
n
ena
o
o
p
pe
q
cu
r
erra
s
essa
t
te
u
u
v
ve / ve baixa
w
ve doble
x
ics / xeix
y
i grega
z
zeta
Les lletres k i w només es troben en paraules d'origen [...]
|
96.
Apostrofació dels articles definits el i la / Apostrofació dels articles personals en i na / Apostrofació de la preposició de
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
|
97.
escala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les parts corresponents de l'objecte que representa. Escala gràfica, numèrica. Un mapa a una escala d'u per cent mil. a escala Respectant l'escala. Una reproducció de Sant Pere de Galligants feta a escala. Dimensió relativa o proporcional en què es desenvolupa una [...]
unitat
|
98.
unitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àtoms o de les molècules, equivalent a un dotzè de la massa d'un àtom del núclid 12C (símbol, u o Da, de dalton). unitat internacional Unitat de mesura del sistema internacional. unitat monetària Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada [...]
|
99.
fluit o fluït? / fluïd o fluid?
Font
Fitxes de l'Optimot
conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
|
100.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
|