El diula és lingüísticament molt proper al bàmbara. Malgrat que els parlants nadius de diula volten els 2 milions, el diula és àmpliament utilitzat a l'Àfrica occidental com a llengua de comerç. Per aquest motiu, més de 5 milions de persones el tenen com a segona llengua.Els diules practiquen [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Limitació de l'oïda humana que impedeix percebre un so dèbil que estigui proper en freqüència a un de més intens. L'emmascarament espectral està íntimament relacionat amb la definició de les ^bandes crítiques^ de manera que és més greu en les bandes superiors. Aquest emmascarament limita la [...]
El mandahuaca és molt proper al baré, fins al punt que de vegades s'han considerat dialectes de la mateixa llengua. Cal dir, a més, que el terme baré s'empra per designar diverses llengües d'aquesta zona, com ara mandahuaca, guarequena, baniva i piapoco.Hi havia hagut parlants de mandahuaca [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
DEL SERVEI DE GESTIÓ ECONÒMICA
Exemple 2
[Capçalera]
Sr. Anselm Conca
C/ Major, 17
08008 BARCELONA
Senyor,
Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes, que tindrà lloc el proper dia 12 de setembre, a les 12 del migdia, a la sala de reunions de [...]
igorots. La seva llengua, però, forma part d'un altre grup lingüístic. El keley-i és lingüísticament proper al kallahan. Aquestes dues llengües s'inclouen dins el mateix grup lingüístic (cordillera meridional). [...]
El sileti és la segona llengua més parlada de Bangladesh, amb un 10% de la població total, després del bengalí. Com a llengua índica oriental, el sileti és molt proper al bengalí i hi ha autors que consideren el sileti com un dialecte bengalí. Abans, el sileti s'escrivia en una escriptura pròpia [...]
família pano, el capanahua és molt proper al shipibo-konibo.El capanahua és una llengua fortament amenaçada. Els infants ja no l'aprenen i es calcula que només un terç de la població infantil l'entén. Els adults són bilingües en castellà.El terme capacho té un sentit pejoratiu. [...]
de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe). El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw. [...]
Dins el grup de les llengües mandes, el loko és especialment proper al mende, una de les dues llengües amb més parlants de Sierra Leone, aproximadament 1.480.000 (l'altra és el temne, amb 1.200.000). Els dialectes del loko són el magbiambo, el gbendembu, el ngoahu, el nagbanmba, el sanda, el laia [...]
la costa occidental de l'illa de Mastabe; la varietat meridional, parlada a la zona sud-est, i la varietat septentrional, parlada a la meitat nord.El masbatenyo és lingüísticament proper al sorsogon masbate (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i al híligaynon. [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.