Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.228

181. murriada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un murri. [...]
182. pallassada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un pallasso. [...]
183. plagasitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un plaga. [...]
184. senyorada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte imperiós propi de senyor. [...]
185. setembrí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi del mes de setembre. [...]
186. badge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distintiu propi de l'heràldica britànica, col·locat com un additament de les armories i de les cimeres. [...]
187. fascolomis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer marsupial de musell pelat, orelles curtes i pèl molt fi, propi d'Austràlia (Vombatus ursinus). [...]
188. Concordança entre un nom i dos o més adjectius
Font Fitxes de l'Optimot
Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple: Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe. Només resoldrem el primer i tercer enigmes. Cal lluitar pels [...]
189. Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple: Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar. Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances. Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
190. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
Pàgines  19 / 14.523 
<< Anterior  Pàgina  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  Següent >>