FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exterior. Tub ample i curt, sovint de plom, que comunica el receptacle del vàter amb el baixant. Motiu ornamental que hi ha a cada costat de la popa de la barca, que és la marca del mestre d'aixa. mamella de monja Cactus del gènere Mamillaria, de la família de les cactàcies, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Hibiscus, de la família de les malvàcies, arbustiva o herbàcia, de flors vistoses amb un calicle format per nombroses peces i amb els estams soldats en un llarg tub al voltant de l'estil i de fruit en càpsula. hibisc de la Xina Hibisc arbustiu, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme a una velocitat determinada. Tub de cotó, de paper, etc., amb ànima de pólvora o d'alguna altra substància, que serveix per a provocar l'explosió d'una càrrega explosiva. Feix de desfiles. Feix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'engranatges, de pistons. bomba calorimètrica Calorímetre de bomba. bomba peristàltica Varietat de bomba de mànega en què uns corrons es desplacen al llarg d'un tub flexible estrenyent-lo i empenyent així el líquid, emprada en els laboratoris de química per a lliurar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que bufa. Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió intermèdia entre la que dona el ventilador centrífug i la que dona el compressor de pistó. Dispositiu en forma de tub afuat que mescla aire o oxigen a una certa pressió amb el gas d'un bec, per tal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lamineta mòbil en el tub de certs instruments de vent, que produeix el so amb les seves oscil·lacions. Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic. Part de la punta d'un ham, d'una sageta, etc., que forma un angle agut amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
generalment sembrada de granets llenyosos. Recipient de goma, pom, etc., en forma de pera. pera de goma Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol on hi ha un forat o conducte en què s'insereix un tub o una cànula de material rígid. Bombeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, rabassa de bruc, guix, escuma de mar, amb un tub prim que arrenca del fons terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, usat per a fumar tabac i a vegades altres substàncies com l'opi. Omplir la pipa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que té la forma d'un con buit invertit amb un tub en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d'una bota, d'una ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid o gra. Un embut de llauna, de vidre. Circumloquis, expressions ambigües, etc., emprats en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual [...]
