Dit del grup de races humanes de pell blanca o lleugerament bruna, cabells ondulats i nas generalment estret. Viuen a Europa, al sud-oest d'Àsia i al nord d'Àfrica. [...]
Trastorn provocat per la picada de l'aranya bruna, de la qual se'n coneixen diverses espècies del gènere Loxosceles. El quadre clínic depèn de la quantitat de verí injectat i l'edat i immunocompetència del malalt: loxoscelisme necròtic, loxoscelisme viscerocutani. [...]
Prova de Lipps per a reconèixer la presència d'hemoglobina o de pigments biliars en l'orina. Hom estén una capa de sorra fina i blanca, damunt de la qual és abocada l'orina. Si conté hemoglobina queda a la sorra una taca bruna, i una taca verdosa si conté pigments biliars. [...]
Material de textura generalment fibrosa, de color castany clar (torba rossa), bru (torba bruna) o negre (torba negra), format per restes de molses o d'altres plantes que creixen en llocs negats d'aigua, en diferents graus de descomposició, que s'utilitza com a substrat, com a component de terres de [...]
Substància bruna o verdosa que, a vegades, es diposita a la superfície de les dents canines i incisives, especialment de persones joves, deguda a un microorganisme cromogen. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Gris fosc tirant a negre. gris. llor, bru fosc. morè o moreno. La Moreneta o la Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat. moreu, fosc, tirant a negre. 2 fosc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]