Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
captrencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar el cap (d'algú o d'alguna cosa). El vi, tornar-se agre. Aquest vi té un regust com si es volgués captrencar. [...]
|
|
2.
captrencar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
|
3.
captrencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trencar el cap] descalabrar, romper la crisma (o la cabeza). 2 [malferir] descalabrar. v pron 3 [el vi] agriarse, avinagrarse. [...]
|
|
4.
descalabrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [herir en la cabeza] escalabrar, captrencar. 2 fig [maltratar] escalabrar, maltractar. 3 fig [perjudicar] escalabrar. v pron 4 rompre's el cap, fer-se un cap nou. [...]
|
|
5.
descrismar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 obrir (o rompre) el cap, captrencar. 2 p fr treure el crisma, descristianitzar. 3 fig i fam rompre la crisma. v pron fam 4 rompre's la crisma, obrir-se el cap. 5 fig i p fr [encolerizarse] enutjar-se, enfurir-se, enfurismar-se. 6 fig i p fr [cavilar] escalfar-se el cap. 7 fig i p fr [...]
|
|
6.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar(amb un ganivet) dardar(amb un dard) arponar(amb un arpó) afitorar(amb una fitora) escorxar pelar escalabraro esgalabrar, rompre [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 lesionar
nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix.
tallar
punxar
mossegar
erosionar la pell
esgarrinxar
esgarrapar
llancejar, ferir amb una llança.
assagetar
llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat.
entreferir-se
malferir, ferir greument.
enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma.
corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig.
vulnerar
captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap.
estoquejar, ferir amb l'estoc.
apunyalar
acoltellar (amb un ganivet)
dardar (amb un dard)
arponar (amb un arpó)
afitorar (amb una fitora)
escorxar
pelar
escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument.
obrir el cap (a algú), íd.
rompre el cap, íd.
urpar
arpar
unglejar
urpejar
urpir
fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada.
enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo.
alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala.
Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar
2 Per ext.→ afectar, ofendre.
3 (ferir-se pron.)
prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident.
4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana