Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
Aquesta mena de compostos s'escriuen sense guionet: publicoprivat, i no publico-privat. Pel que fa a l'accent, només conserven el del segon element, de manera que en aquest cas el primer element el perd: publicoprivat i no públicoprivat.
Per exemple:
Estudien un sistema de finançament publicoprivat per [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal)
c [...]
el Poble-sec D'acord amb la normativa vigent, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos formats a partir de mots catalans el primer element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-, el nom d'aquest barri barceloní és el Poble-sec. [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així af [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.