91.
llunyedar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més llunyana que hom albira amb la vista. [...]
|
92.
mascota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona, animal o cosa que hom considera que porta sort. [...]
|
93.
moguda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de moure's d'un lloc on hom aturava. [...]
|
94.
paranòmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desordre mental que fa que hom anomeni incorrectament els objectes. [...]
|
95.
subterfugi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusa a la qual hom recorre per defugir alguna cosa. [...]
|
96.
xuclada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspiració que hom fa cada vegada que xucla. Líquid xuclat. [...]
|
97.
agre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Aquell ha perdut l'agre del treball. agre del terrer Conjunt de coses que caracteritzen l'ambient o el medi en què hom s'ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat. agre del terrer Gust que hom sent cap aquest conjunt [...]
|
98.
apart
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu a part, especialment en una representació teatral. [...]
|
99.
catracòlica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que hom es posa per mudar-se, que engavanya. [...]
catracòlica
f. [LC] [ED] pop. Peça de vestir que hom es posa per mudar-se, que engavanya. |
100.
convit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de convidar. Acte, especialment àpat, a què hom és convidat. [...]
|