-ña adj 1 [de otro grupo, familia] estrany -a. 2 [desconocido] estrany -a, desconegut -uda. Su cara no me es extraña, la seva fesomia no m'és estranya. 3 [raro] estrany -a, rar -a. El coche hace un ruido extraño, el cotxe fa un soroll estrany. 4 [ajeno] estrany -a, aliè -ena. Esto es extraño a la [...]
-ra adj 1 [poco frecuente] rar -a. 2 fig [extraño] rar -a, estrany -a. Una forma muy rara de comportarse, una forma molt rara de comportar-se. 3 fís [gas] rar -a. 4 sentirse raro fig sentir-se estrany. [...]
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]
v tr 1 [entusiasmarse] admirar. Admiro su gran talento, admiro el seu gran talent. 2 [asombrar] admirar, sorprendre, estranyar, xocar. Me admira tanta amabilidad, em sorprèn tanta amabilitat. 3 es de admirar [asombrarse] és estrany, és sorprenent, és xocant. 4 quedarse admirado [maravillarse [...]
f 1 [cualidad de extraño] estranyesa. La extrañeza de aquel sonido, l'estranyesa d'aquell so. 2 [asombro] estranyesa. 3 causar extrañeza fer (o causar) estranyesa, fer estrany. [...]
-na adj 1 aliè -ena, d'altri, dels altres. La opinión ajena, l'opinió aliena. Los bienes ajenos, els béns d'altri. 2 estrany -a, aliè -ena. Ajeno a esta cuestión, estrany a aquesta qüestió. 3 que no sigui, que no pertanyi. Se prohibe la entrada a toda persona ajena a la obra, prohibida l'entrada a [...]
v tr 1 arremetre. Arremetió al enemigo, va arremetre l'enemic. 2 [al caballo] arriar. 3 fig [chocar a la vista] fer mal a la vista, fer estrany. v intr 4 arremetre. Arremeter con (o para, o contra) el enemigo, arremetre contra l'enemic. [...]
