Prelat superior d'una diòcesi. bisbe coadjutor Bisbe auxiliar amb dret de successió. bisbe diocesà Diocesà 2 . bisbe titular [o bisbe in partibus infidelium] Bisbe sense jurisdicció, que té assignat el nom d'una antiga diòcesi, sense fidels ni clerecia [...]

Del bisbe, propi del bisbe. Dignitat episcopal. Seu episcopal. Benedicció episcopal. Episcopalià. [...]

Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]

Un bisbe, declarar que (un sacerdot) deixa de pertànyer a la seva diòcesi. [...]

Circumscripció eclesiàstica, presidida per un bisbe, que constitueix una església amb plena personalitat pròpia. La diòcesi de Tortosa. [...]

Un bisbe, integrar (un clergue) en la clerecia del seu bisbat. Unir, lligar, (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimament. [...]

Dignitat, càrrec, de bisbe. Temps que dura el govern d'un bisbe. Conjunt de tots els bisbes del món o d'una nació. [...]

Que consagra. El bisbe consagrant. Sacerdot que consagra. [...]

Oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe, emprat en alguns sagraments i en les benediccions de consagració. perdre la crisma Perdre el seny. Tantes desgràcies li han fet perdre la crisma.  [...]

Que depèn de la jurisdicció d'un altre. Sotaposat a l'autoritat d'algú, dit especialment del bisbe sotaposat a l'autoritat d'un metropolità. Diòcesi sufragània. Pertanyent a la jurisdicció del bisbe sufragani. [...]