FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb vernís la superfície (d'un corró d'estampar) amb l'objecte de reforçar el gravat. Obstruir (una ferida o una cavitat del cos) amb un tampó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb les tenalles. Torturar (algú) pessigant-lo fortament amb unes tenalles. Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc. Fer sofrir moralment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels esciènids, de color bru obscur amb reflexos daurats, amb el perfil dorsal molt arquejat i el ventral subrectilini, amb el maxil·lar inferior sense barbelló, les aletes ventrals i anal amb fortes espines i amb el marge anterior blanc (Sciaena umbra). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir la genealogia (d'una persona). Contraure parentiu amb una família. Amb el casament ha entroncat amb la noblesa. Una cosa, tenir un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Una música que entronca amb les composicions dels primers romàntics. Una [...]