41.
retortero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [vuelta] volta f. 2 andar (o ir) al retortero fig i fam [estar muy ocupado] anar de bòlit (o de cul). 3 andar (o ir) al retortero fig i fam [ansioso] frisar per, fondre's per. 4 llevar (o traer) al retortero fig i fam [dominar] tenir dins el puny, tenir ficat a la butxaca, fer ballar com [...]
|
42.
tino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acierto] encert, lluc. 2 [puntería] punteria f. 3 [ojo] ull. 4 [cordura] seny, senderi. Obrar con tino, obrar amb seny. 5 [tina] tina f. 6 [lagar] premsa f, trull. 7 a tino [a tientas] a les palpentes, a l'endeví. 8 fuera de tino fora de si. 9 hablar sin tino fig parlar sense solta ni volta [...]
|
43.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
descansa sobre dos muros muy fuertes, la volta descansa sobre dos murs molt forts. 5 [la tierra] descansar. 6 [tener confianza] descansar. Tiene un hijo en quien puede descansar, té un fill en qui pot descansar. 7 fig [aliviar un mal] descansar. 8 aquí descansa... [un difunto] aquí descansa.... 9 [...]
|
44.
noche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
noche al vespre. 5 al caer la noche a boca (o entrada) de nit (o de fosc). 6 a media noche a mitjanit. 7 ¡buenas noches! bona nit!, bona nit i bona hora!8 cerrar la noche caure la nit. 9 de la noche de la nit. 10 de la noche a la mañana en un tancar i obrir d'ulls, de cop i volta, de la nit al dia. 11 [...]
|
45.
golpe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
golpe fer cop (o sensació), donar el cop. Con este vestido darás el golpe, amb aquest vestit faràs cop. 19 de golpe de cop. Cerrar de golpe, tancar de cop. 20 de golpe y porrazo de cop i volta, de cop sobte, de copdescuit, de sobte. 21 de un golpe en rodó, en sec. Se paró de golpe, s'aturà en rodó. 22 [...]
|
46.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d [...]
|
47.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 tapar, cloure. Cerrar un pozo, tapar un pou. 10 [una circunferencia, etc] tancar. 11 [juntar] tancar. Cerrar un paraguas, las piernas, tancar un paraigua, les cames. 12 arquit cloure, acabar. Cerrar una bóveda, cloure una volta. 13 [interrumpir el funcionamiento] tancar. Cerrar un banco, tancar un [...]
|
48.
vez
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enèsima vegada. 22 por última vez per darrera (o última) vegada. 23 rara vez rares vegades, rarament. 24 repetidas veces nombroses vegades. 25 tal vez potser, tal vegada, tal volta. 26 toda vez que per tal com, puix que, atès que, ja que. Debemos ponernos de acuerdo toda vez que la reunión es mañana, hem [...]
|
49.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la volta carrega en els arcs. 22 [recaer] carregar, recaure. Toda la responsabilidad carga sobre nosotros, tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres. 23 [apechugar] carregar tr. Yo cargaré con las culpas, jo carregaré les culpes. 24 [arramblar] arreplegar tr. En las excursiones carga con todos [...]
v tr 1 [una mula, una barco, etc] carregar. Cargar balas de algodón en un barco, carregar bales de cotó en un vaixell. Cargar un camión de gravilla, carregar un camió de grava. 2 [un arma de fuego] carregar. 3 carregar. Cargar la estilográfica, carregar l'estilogràfica. 4 mar [las velas] carregar. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros, el tanc pot contenir dos mil litres. 11 fig carregar. Estar cargado de dinero, estar carregat de diners. 12 fig i fam [fatigar, molestar] carregar, cansar, molestar. 13 fig i fam carregar. Me han cargado el trabajo más pesado, m'han carregat la feina més feixuga. 14 [atribuir] carregar. Me cargaron las culpas, em carregaren les culpes. 15 [naipes] matar. 16 fam [suspender] escabetxar, carbassejar, donar carbassa. 17 cargar algo en cuenta econ carregar quelcom en compte. v intr 18 [el viento, la tempestad] intensificar-se pron. La tempestad cargó hacia el puerto, la tempesta s'intensificà cap al port. 19 [llevar] carregar tr. He tenido que cargar con el paquete todo el rato, he hagut de carregar el paquet tota l'estona. 20 mil [atacar] carregar. La policía cargó contra los manifestantes, la policia carregà contra els manifestants. 21 [gravitar] carregar. Toda la bóveda carga en los arcos, tota la volta carrega en els arcs. 22 [recaer] carregar, recaure. Toda la responsabilidad carga sobre nosotros, tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres. 23 [apechugar] carregar tr. Yo cargaré con las culpas, jo carregaré les culpes. 24 [arramblar] arreplegar tr. En las excursiones carga con todos los fósiles que encuentra, en les excursions arreplega tots els fòssils que troba. 25 [aprovisionarse] omplir-se pron, abarrotar-se pron. No conviene cargar de géneros estampados, no convé omplir-se de gèneres estampats. 26 [comer, beber demasiado] carregar. 27 [dar fruto] espletar. Este año han cargado los manzanos, enguany han espletat les pomeres. 28 gram [el acento] recaure. v pron 29 [el cielo, el tiempo] carregar-se. 30 carregar-se. Cargarse de paquetes, carregar-se de paquets. 31 fam [romper] trencar tr, fer malbé, espatllar tr. Se ha cargado la lámpara del comedor, ha trencat el llum del menjador. 32 [encargarse] carregar tr. Nos hemos cargado nosotros todo el trabajo, hem carregat nosaltres tota la feina. 33 fam [matar] pelar tr, escabetxar tr. 34 [hartarse] carregar-se, empipar-se. Me estoy cargando y no podré contenerme, em vaig carregant i no em podré contenir. 35 [amostazarse] emmurriar-se, picar-se. 36 [el cuerpo] inclinar-se. |
50.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
menos qui més qui menys. 57 sin más (o sin más ni más) sense més ni més, sense solta ni volta. 58 sus más y sus menos [inconvenientes] els seus pros i els seus contres. 59 tanto más cuanto que encara més (o amb més raó) perquè (o ja que, o per tal com). Lo siento tanto más cuanto que era tu amigo, ho [...]
|