FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pronom personal reflexiu S'usa només precedit d'una preposició (de si, amb si, contra si) i va seguit habitualment de mateix (de si mateix). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 En sentit propi: embruixar. 2 Fig. captivar. 3 (encantar-se pron.). Distreure's del que un fa sense motiu aparent. badar. enfavar-se embadocar-se embadalir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(En sentit propi, és un terme exclusivament de l'argot religiós) faltar(->) fornicar, pecar carnalment. caure en pecato simpl. caure ofendre Déu prevaricar empecadar-se, omplir-se de pecats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
infantívol pueril, s'usa hab. en sentit pej.; propi de la infantesa, però fet per una persona gran. acriaturat, com de criatura. Té una mentalitat acriaturada. minyonívol, propi d'un minyó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
succeïdor(adj. i m. i f.) succedent(adj.) continuador, successor en l'acompliment d'una obra. delfí(fig.), successor presumpte d'algú en un càrrec molt important. En sentit propi, successor a la corona de França. hereu descendent(->) Ant [...]