1.
fluit o fluït? / fluïd o fluid?
Font
Fitxes de l'Optimot
fluït, fluïda (participi de fluir) fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La [...]
Fitxa 2368/5Darrera versió: 27.07.2023Títolfluit o fluït?fluïd o fluid?Resposta
fluït, fluïda (participi de fluir)
fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple: La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud. En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple: La tinta és una substància fluida. ClassificacióCategoria
Ortografia
Lèxic
.Lèxic general
|
2.
Accentuació dels adverbis acabats en -ment
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi [...]
|
3.
Accent diacrític: sòl o sol?
Font
Fitxes de l'Optimot
terreny': un sòl calcari, els sòls conreats (però: entresol, paleosol, ressol, subsol...).
S'escriu sol, sols en els casos següents:
amb el significat d''astre': un sol abrusador, un planeta amb dos sols;
quan és el nom de la nota musical: Dibuixeu una clau de sol;
quan és un adjectiu: Viu sol [...]
|
4.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
, rajolí, ajut, jutge; Jacob, etc.
A banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e:
en els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc.
en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca [...]
|
5.
Separació a final de ratlla de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
6.
Accent diacrític: què o que?
Font
Fitxes de l'Optimot
pronom relatiu no precedit de preposició: el llibre que vols;
quan és una conjunció: Vull que entris;
quan és una conjunció que introdueix interrogatives totals: Que plou?
quan és un adverbi: Que ruc!
quan és un adjectiu quantitatiu: Que cotxes tenen!
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
|
7.
Accent diacrític: més o mes?
Font
Fitxes de l'Optimot
quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l [...]
|
8.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
seguir aquestes indicacions:
S'escriu generalment t: atlàntic, atles, atleta, atmosfera, atzagaiada, atzar, atzavara, decatló, istme, etc.
Es troba d en molts mots que comencen amb ad-: adjacent, adjectiu, adjudicar, adjuntar, adjurar, admetre, administrar, admirar, admissió, advent, adverbi, advers [...]
|
9.
Els accents diacrítics / Plural, compostos i derivats dels mots amb accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'
mes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció, possessiu
món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'
mon: possessiu
pèl: 'vellositat'
pel: contracció de per + el
què: pronom relatiu precedit de preposició [...]
|
10.
Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font
Fitxes de l'Optimot
; Xàtiva,
etc. En el cas dels adverbis acabats en -ment, conserven l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpidament, típicament.
Cal tenir en compte que els mots que tenen una sola síl·laba (anomenats monosíl·labs) en general no s'accentuen, llevat dels casos [...]
|
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un anglès molt fluid.Aquest semestre estudiarem els fluids gasosos.