'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
:
Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!
Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!
Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en [...]
Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i [...]
El mot que designa l'harmonia entre companys i la solidaritat amb els companys és companyonia. En canvi, la forma companyerisme no està ben formada, perquè parteix d'un hipotètic mot companyer, que no existeix en català. Per exemple:
En aquest grup hi ha molt bona companyonia.
Us agraïm tots [...]
van darrere del nom que determinen, s'usen sense article.
Aquell noi és amic nostre.
Convidarà algun parent seu.
En els casos en què no hi ha determinant o quantificador, el possessiu es posposa. Es tracta de casos com ara les expressions vocatives (Dorm tranquil, reiet meu), els sintagmes nominals [...]