91.
colpir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 picar tocar ferir fulminar metrallar, colpir un objecte amb la metralla d'una arma. 2 emocionar(->) impressionar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
92.
dau
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Conjunt de dos quadrilàters adjacents de dos a tres metres per costat marcats en el camp del rest d'un trinquet, al costat dret de l'escala, l'un al frontó de baix i l'altre a terra, dintre el qual ha d'anar a parar la pilota en ferir en la modalitat d'escala i corda. [...]
|
93.
escala i corda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
contrari en ferir. [...]
|
94.
galotxa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
també per sobre la corda de galotxa en ferir. [...]
|
95.
pringar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enllardar, empastifar, enllefiscar, enllardissar, engreixinar, enllefernar. 2 [con pan] sucar. 3 fam [herir] ferir. 4 [la fama] infamar, desacreditar. 5 pringarla fig [hacer mal una cosa] cagar-la. 6 pringarla fig [morir] petar, dinyar-la. v intr 7 fig [pringarse] embolicarse pron [...]
|
96.
ofendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ferir(fig.) agreujar, inferir un greuge. No us voldria pas agreujar amb això que us diré. injuriar ultratjar insultar afrontaro fer un afront faltar(a algú). Vós m'heu faltat sense que jo us en donés motiu. Ant. Desagreujar. ferir la susceptibilitat(d'algú) tocar l'honor(d'algú) 2 (ofendre [...]
|
97.
atenció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. atentament. 5 Cridar l'atenció sobre alguna cosa: Aixecar la llebre. Cridar l'atenció: Ressaltar. Ferir la vista. Colpir l'ull. Fer-se mirar (o remarcar). Atreure les mirades. Fer atenció: Fixar-se(->). Per atenció a: Per contemplació de. Fer (una cosa) per la bona cara (d'algú). Posar atenció [...]
|
98.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar(->) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar(una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencaro arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller [...]
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencar o arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar (→) sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitar o llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral. deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté. eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca. desplaçar, treure una cosa del seu lloc. tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades? expulsar, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacular o ejectar, íd. foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouar o poar, treure, també fig. desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar (→) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc. 2 Treure'n: → aconseguir. reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit. 3 Treure's del davant o del damunt: desfardar-se, treure's la roba que fa nosa. esbatre (en sentit propi i fig.) espolsar-se (fig.) enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge) enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |