En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre lae tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental lae es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes dela [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) delae dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, lae duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) delae dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, lae duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
El plural demots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Una mostra demots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o [...]
