1 Estar atent a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. posar (o parar) esment estar alerta fer cas fer atenció prestar (o posar) atenció escoltar amb atenció tenir en compte mirar-s'hi fixar-s'hi dreçar l'orella guardar-se, atendre, en sentit negatiu. Guarda't de fer-ho, fes atenció a no fer-ho [...]

atendre. presentar els seus respectes fer besamans(a una senyora), saludar-la fent acció de voler besar-li la mà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

camp. estiuejaro estiuar hivernaro eixivernar(≠ hibernar) Cp. albergar-se 2 (estar-sepron.) habitar. 3 cessar. 4 Estar-se de: abstenir-se. 5 Estar per algú: atendre. 6 v. tr. tardar. (En el sentit d'ésser o ser és barbarisme. V. el que hem dit sota ésser.) Manuel Franquesa i [...]

no te'n penediràs! atendre. Els meus consells, no els atenia mai. mirar. No mira sinó el seu avantatge. tenir en compte seguir. Seguir els consells d'un amic, fer-ne cas. Ant. Tirar-s'ho a l'esquena (o a les espatlles). Fer [...]

jardiner, o de xofer, etc.) ministrar, esp. a taula. menjar el pa de l'ase(fam.), fer de criat. 5 Servir a taula. escudellar, servir la sopa, el brou, etc., posant-ho directament al plat. fer el plat(a algú), posar al plat d'algú una porció de vianda. 6 Servir un client, a la botiga: atendre [...]