f 1 [saliva abundosa] baba. 2 [d'un cargol, d'un llimac] baba. 3 caure-li a algú la bava fig i fam caérsele a uno la baba. 4 tenir mala bava fig i fam tener mala baba, tener malas pulgas. [...]
Instrument consistent en un marquet metàl·lic, dos costats del qual fan de guia d'una peça mòbil que avança paral·lela als altres dos costats per mitjà d'un cargol, el qual l'empeny fins a obturar el pas d'un tub elàstic. [...]
Eina constituïda per una tija amb mànec acabada en la forma adequada per a permetre de cargolar o descargolar un cargol, un cop introduïda a la ranura o les ranures que presenta, per l'efecte simultani de la rotació i la pressió. [...]
Estri de fusta o de ferro compost per un regle amb una branca en angle recte en un extrem i recorregut per una altra branca, paral·lela a la primera, amb un cargol amb mànec, que serveix, per exemple, per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin [...]
