1 1 adj. [LC] Que procedeix d'un impuls interior, que obra sense un estímul extern. Un moviment espontani de l'ànima. Un oferiment espontani. Combustió espontània. Generació espontània. Un noi espontani. 1 2 m. i f. [LC] Persona que assisteix a un espectacle públic com a espectador i que, en un moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia, especialment en les corregudes de toros, en el futbol, etc. En assenyalar l'àrbitre el penal, va saltar un espontani amb la intenció d'agredir-lo. 2 adj. [BO] [EG] Que viu i es dissemina d'una manera natural en un territori, s'aplica als vegetals.
