FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros petit i solt de terra compacta. Aixafar els terrossos d'un camp. Agregat anàleg de partícules o petits cristalls. Un terròs de sucre. Cal posar-hi un terrosset de sal. Tros de terra que hom conrea. Terrer1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de terra. Un fort vent terral va somoure la nostra embarcació. Brisa de terra. Terrer d'on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, les teules, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Aquell ha perdut l'agre del treball. agre del terrer Conjunt de coses que caracteritzen l'ambient o el medi en què hom s'ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat. agre del terrer Gust que hom sent cap aquest conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
centímetres de llargada, amb el plomatge negre i el capell vermell, habitant dels boscos subalpins (Dryocopus martius). pigot verd Ocell de la família dels pícids, d'uns 31 centímetres de llargada, amb el dors verd, el capell vermell i el carpó groc (Picus viridis). pigot terrer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil ofidi. Una serp d'aigua. Un terrer ple de serps. Una serp gruixuda com el braç. Arrossegar-se, entortolligar-se, com una serp. Mudar de pell com les serps. serp blanca Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, musell agut i coloració bruna o groguenca [...]