FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nombre que denota una quantitat nul·la, la manca d'un cert ordre d'unitats en escriure un nombre. Quatre menys quatre és zero. El que precedeix l'u en una sèrie numerada. El nombre zero no és positiu ni negatiu. Xifra que correspon al nombre zero. Quatre-cents s'escriu amb [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
h, altra que i o u febles. L'ànima. L'hora. L'Antònia. Van a l'Espluga de Francolí. L'antiga estació del tren. L'única pega que hi ha és que no pot venir. L'una i l'altra. Aquesta és l'onzena medalla de les atletes catalanes en la competició. L'enyorada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cúbica d'os, de vori, de plàstic o de fusta que porta marcada en cada cara, mitjançant punts, un número diferent, des de l'u fins al sis, i serveix per a diferents jocs d'atzar. Jugar als daus. Tirar el dau. Tenir bon dau. dau fals [o dau carregat, o dau de milloria [...]
En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:
ai: ai-re, mai
ei: rei-na, re-mei
ii: mus-tii, no-vii
oi: boi-na, noi
ui: a-vui, cui-na
au: blau, cau-re
eu: creu-re, peu
iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El lloguer corre des de l'u de juliol, s'ha de pagar des de llavors. Un líquid, seguir el seu curs. L'aigua que corre per la canal. Una cosa, moure's al llarg d'una altra, no ésser impedit el seu moviment al llarg d'aquesta. El tren corre sobre raïls. Fer córrer la taula, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
garró. Cosa que ofereix certa semblança amb la cama o la pota d'un animal. Les cames d'una n, d'una m. Les cames d'una u invertida. cama d'una premsa Muntant d'una premsa. cama de raïm Raïm lligat i penjat juntament amb un altre. Suport o pedicle d'algun òrgan vegetal [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
