FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar amb les arpes. Gratar (la terra) amb algun instrument de pues. Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels piciformes, d'uns 53 centímetres de llargada, amb el bec molt gros i tan llarg com el cos, propi de l'Amèrica del Sud (Ramphastos toco). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No commensurable. Una circumferència i el seu diàmetre són incommensurables. Tan gran que no es pot mesurar. La força de l'amor és incommensurable. Aquesta empresa ha malbaratat una quantitat incommensurable de diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de singular. La singularitat de la teva proposta. Allò per què quelcom és singular. Allò que és singular. Entre les singularitats de la Laia, hi ha aquells cabells tan curts que porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar o caminar oscil·lant, insegur. Mostrar-se dubtós, perplex, en l'execució d'una cosa. No va pas titubejar a oferir un premi tan important. Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ufana d'alguna cosa, se'n glorieja, s'hi fa veure. No n'està pas poc, d'ufanós, del seu triomf! Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ésser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base. El plantatge i l'atzavara són plantes acaules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'engrut (d'una cosa engrutada). Aquesta americana és tan bruta que abans de rentar-la haurem de desengrutar el coll. Perdre l'engrut. El paper es desengruta quan les pastetes s'assequen. [...]
