galta. mel(ant. i dial.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tenalla tarràs, gerra amb dues nanses. hídria, gerra usada pels antics per a tenir-hi aigua. carner, gerra on hom guarda la carn salada. albúrnia, gerreta de terrissa per a mel, confitura, etc. alfàbia àmfora Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

melat emmelat mel·liflu dolç com la mel dolç. Cp. melindrós Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dolçor mel(fig.). Volgué tastar la mel de l'amor d'una dona. unció, dolçor penetrant en la paraula o escrit, esp. en sentit fig. melositat, dolçor afectada. melodia, dolçor de la veu quan hom canta o parla. 2 Fig. suavitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dulcificar edulcorar emmelar, endolcir amb mel. També en sentit fig. Paraules emmelades. ensucrar(amb sucre). També en sentit fig. Li ensucrà la mala notícia amb paraules falagueres. 2 (endolcir-sepron.) amelar-se, esdevenir dolç com la mel (també en sentit fig.). Ant. Desendolcir. Amargar [...]

1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

oportú. a punt a temps millor, al moment més oportú. com bunyols dins mel(fig.) Ant. A deshora. Fora d'hora. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brescam, la bresca sense la mel. crasses, brutícia que queda a les bresques després de treure la cera. cerut, rebuig d'una bresca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agradable. embriagador(fig.) ambrosíac, de gust o olor deliciós. ésser una delícia. Aquest paisatge és una delícia. ésser mel i mató(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

embrutar, tacar. ungir, untar amb oli, esp. amb els sants olis. saïmaro ensaginar(amb greix d'animal) enllardaro enllardissar(amb llard) enseuar(amb seu) emmelar(amb mel) llefardar(amb greix) engredar(amb greda) emmorcar(amb morques de l'oli) oliar. Cal oliar aquest pany, altrament s [...]