FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris. Color gris. Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la teologia catòlica tradicional, lloc on les ànimes dels justos esperaven la redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme. estar als llimbs No estar gens informat tocant a una qüestió. [...]
En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:
És una cosa que no l'interessa gens ni mica.
No tinc gens de fred.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles. Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla. Un jutge sever. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? Tu no ets ningú per a impedir-m'ho. un ningú [o un no ningú] Una persona sense gens de valor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat precedint un participi passat, no gens bé. Una cosa mal feta. Un llibre mal escrit. Un sac mal cosit. Una persona mal vestida. Una paraula mal entesa. Una ampolla mal tapada. Una paraula mal dita. Una proposició mal acollida. Usat acompanyant una forma verbal, d'infinitiu o flexiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels lànids, l'espècie més comuna d'aquesta família, d'uns 17 centímetres de llargada, amb el cap i la nuca de color castany rogenc intens el mascle (Lanius senator). Persona de poc seny, no gens entenimentada. Bavosa 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les persones o de les coses del camp. Maneres rústiques. Fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades. Un banc rústic. Una barana rústica. en rústica Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica. [...]
