El gerundi pot fer de complement d'un sintagma nominal format per un nom de representació (com fotografia, retrat, imatge, representació, dibuix o aquarel·la). És, doncs, un ús del gerundi predicatiu. Per exemple:  Avui han subhastat el retrat d'una dona mirant el mar.  Ha guanyat la fotografia [...]

El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir, i no reflexar. Per exemple: L'estany va reflectir el cel estelat. El mirall reflecteix el que ets. El mar reflectia el sol com mai. Es veu reflectit en les seves ulleres de sol.  [...]

L'expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc. Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable [...]

Generalment, per expressar 'tot tipus de coses imaginables', en català se sol fer servir, segons el context, alguna de les expressions següents, entre moltes altres: l'adjectiu tot + nom + possibles / imaginables / que puguis imaginar / que hi pugui haver o un cúmul de / una mar de / un munt de + [...]

té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya. Per exemple: El passeig de Gràcia era un mar d'estelades. Tinc l'estelada tan gastada que aviat n'hauré de comprar una de nova.  [...]

El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'. A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos. Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]

plat fondo, la part fonda d'una piscina. Pot ser un nom que designa una vall estreta de parets espadades. Per exemple: Un fondo situat a 500 metres sobre el nivell del mar. Pot ser un adverbi que significa 'amb profunditat'. Per exemple: respirar fondo ('profundament'), llaurar fondo.  2. Fons [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]

recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia: Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter. Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]

'accepció de 'començar a moure's la mar en pujar la marea', recollida en la majoria d'obres lexicogràfiques catalanes.  [...]