Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).
1. Que
Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà [...]
servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
assenteixo, assenteixes [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]