Resultats de la cerca bàsica: 2.456
|
141.
aprimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]
|
|
142.
importar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar com a conseqüència. Això importa una despesa considerable. Una cosa que hom ha de pagar, pujar (a tant). No hi anirem perquè el viatge importa molts diners. Ésser de conseqüència, ésser d'importància, per a algú. M'importa molt de [...]
|
|
143.
node
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt en què un planeta o la Lluna creuen el pla de l'eclíptica en passar del sud al nord d'aquesta o del nord al sud. Node ascendent. Node descendent. Punt d'una corba en què aquesta s'interseca a si mateixa i per on, per tant, pot traçar-se a la corba més d'una tangent. En [...]
|
|
144.
adobassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (en una cosa espatllada, atrotinada), adobs de poc cost que permetin d'utilitzar-la. Adobar aquests mobles costaria tant com fer-los nous, perquè no tenen cap peça bona; però els adobassarem perquè puguin servir encara algun temps. [...]
|
|
145.
malmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en mal estat. Té males mans: no pot tocar res que no ho malmeti. Aquests aiguats han malmès la collita. Pobre home: amb tant de treball s'ha malmès la salut. Malmet tots els afers en què intervé. [...]
|
|
146.
rondinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer. No rondinis tant i ajuda'm. Què rondines tu, ara? Dir en to de queixa. Sempre rondina que els diners no li arriben a final de mes. [...]
|
|
147.
vitalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera els fenòmens biològics com a irreductibles als processos fisicoquímics. Tendència filosòfica, de caràcter antiintel·lectualista, que pren la vida com a categoria clau, tant per a la interpretació de la realitat com per als judicis de [...]
|
|
148.
esclarissar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l'esclarissaràs, si la rentes tant. L'atapeïment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s'esclarissà. [...]
ofídids
|
|
149.
francesilla 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom fa fora de l'acostumat i que implica una despesa extraordinària, no molt considerable, però. Pel seu aniversari va fer la francesilla de comprar-se aquell moble que tant li agradava. Una economia precària no permet gaires francesilles. [...]
|
|
150.
arrelar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
|
ofídids
1 m. pl. [ZOP] Família de peixos osteïctis, de cos allargat i comprimit, sense radis espinosos, amb les aletes dorsal i anal molt llargues i unides amb la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a 1 o 2 filaments, en alguns gèneres situades sota el maxil·lar inferior, que inclou el metge.
2 m. [ZOP] Individu d'aquesta família.