. Per exemple:
La feina no l'han poguda acabar.
L'han feta venir per no res.
D'altra banda, la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.4 i 18.6.3.1e)
[...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
obert a la e i amb una c al final del mot: Èric.
Així, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot
agut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.
[...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
allò essencial del projecte).
d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.
Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).
e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]