1.
En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
|
2.
Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
|
3.
Règim verbal de ensenyar
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
Fitxa 8109/2Darrera versió: 02.03.2022TítolRègim verbal de ensenyarRespostaEl verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir: La mestra ensenya a/de llegir. A l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent: La mestra n'ensenya. Aquest tipus de frases poden dur un complement indirecte, que va introduït per la preposició a i que expressa a qui s'ensenya la ciència, art, habilitat, etc. Per exemple: La meva germana ensenya a conduir al seu fill. ClassificacióCategoria
Sintaxi
|
4.
Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
|
5.
Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
|
6.
Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
|
7.
Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional:
Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
|
8.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
|
9.
Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
|
10.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').
Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:
Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.
Font [...]
|
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir:
La mestra ensenya a/de llegir.
A l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent:
La mestra n'ensenya.
Aquest tipus de frases poden dur un complement indirecte, que va introduït per la preposició a i que expressa a qui s'ensenya la ciència, art, habilitat, etc. Per exemple:
La meva germana ensenya a conduir al seu fill.