Resultats de la cerca frase exacta: 100
Diccionari castellà-català
|
81.
dado 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dado que [si] posat que, posat cas que, a condició que, si. Dado que sea verdad lo que dices, cuenta con mi aprobación, posat que sigui veritat allò que dius, compta amb la meva aprovació. 6 dado que [ya que] ja que, puix que. Nos vamos el martes, dado que no hay modo de sacar billetes antes, ens n [...]
|
|
82.
madre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, en conill. 15 madre de leche mare de llet, dida. 16 madre Patria mare pàtria. 17 madre política sogra, mare política. 18 madre soltera mare soltera. 19 sacar de madre a uno fig i fam fer eixir (o treure) algú de mare, fer sortir algú de polleguera. 20 salirse de madre [un río] eixir (o sortir) de [...]
|
|
83.
nota
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [señal] nota. 2 [acotación] nota, anotació. 3 [escrito breve] nota, notícia. 4 [generalmente en plural] [apuntes] notes. 5 [calificación académica] nota, qualificació. Sacar malas notas, treure males notes. 6 dr nota. 7 [diplomática] nota. 8 mús nota. 9 [factura] nota. 10 [fama] nota, fama [...]
|
|
84.
prenda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comprometedora. 14 sacar prendas dr [embargar] embargar. [...]
|
|
85.
apuro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o hacer pasar un apuro a uno) posar algú en un compromís. 12 ¡qué apuros! (o ¡vaya apuros!) quines trifulgues!13 sacar de apuros fer sortir d'un mal pas, permetre de sortir-se'n. 14 salir de apuro sortir-se'n, sortir d'un mal pas. 15 tengo apuro en hacer tal cosa em fa cosa fer això, em fa vergonya [...]
|
|
86.
pecho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pit. 19 dar el pecho p fr [a un peligro] fer (o plantar) cara. 20 descubrir el pecho fig obrir el pit. 21 echarse (o tomarse) a pecho una cosa prendre's a pit (o a la valenta) una cosa. 22 echarse entre pecho y espalda [tragar] enviar coll avall, empassar-se. 23 sacar el pecho fig fer (o plantar) cara [...]
|
|
87.
dinero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fer la primera pesseta. 19 invertir dinero posar (o invertir) diners. 20 sacar dinero de las piedras de les pedres treure'n pans. 21 tirar el dinero por la ventana tirar la casa per la finestra. [...]
m 1 diners pl. No tuvo bastante dinero para comprarlo, no va tenir prou diners per a comprar-lo. 2 [moneda antigua] diner. 3 amer [moneda de media peseta] dos rals. 4 fig i fam [riqueza] diners pl. 5 andar mal de dinero anar curt (o curt de diners, o curt de pistrincs). 6 de dinero de molts diners, de diners llargs, adinerat -ada. Una familia de dinero, una família de molts diners. 7 de dinero y calidad la mitad de la mitad de diners i de bondat la meitat de la meitat. 8 dinero acuñado argent encunyat. 9 dinero al contado (o contante, o contante y sonante, o efectivo, o en metálico) diners comptants, diners efectius, diner viu, diner en efectiu (o en metàl·lic). 10 dinero de San Pedro diner de Sant Pere. 11 dinero llama dinero diner fa (o crida) diner, diners fan més diners, diners criden diners. 12 dinero negro diner negre. 13 dineros son calidad els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria. 14 dinero suelto [calderilla] xavalla f, moneda menuda f, menuts pl. 15 [moneda suelta] canvi, moneda f menuda. ¿Tienes dinero suelto?, tens canvi? 16 el dinero no tiene olor els diners no coneixen ningú. 17 ganar dinero a espuertas fig i fam guanyar diners a cabassos. 18 hacer dinero fer diners, fer la primera pesseta. 19 invertir dinero posar (o invertir) diners. 20 sacar dinero de las piedras de les pedres treure'n pans. 21 tirar el dinero por la ventana tirar la casa per la finestra. 
|
|
88.
luz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pilot (o pilot). 43 luz posterior aut llum posterior m. 44 luz verde fig llum verd, conformitat, autorització, aprovació. Dar luz verde a un proyecto, donar llum verd (o la conformitat a) un projecte. 45 luz zodiacal llum zodiacal. 46 sacar a la luz treure a la llum, posar al descobert, posar de [...]
|
|
89.
fuerza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fuerza fer força. 23 írsele a alguien la fuerza por la boca fam gastar la pólvora en salves, parlar molt i no fer res. 24 la fuerza de la costumbre la força del costum. 25 sacar fuerzas de flaqueza fer el cor fort. 26 ser fuerza ésser forçós (o necessari), caldre. [...]
|
|
90.
aguja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
saber manejar) la aguja de marear fig saber anar pel món, saber-s'hi moure. 32 meter aguja y sacar reja fig donar una gla per fer cagar un roure. [...]
|
m
1 diners pl. No tuvo bastante dinero para comprarlo, no va tenir prou diners per a comprar-lo.
2 [moneda antigua] diner.
3 amer [moneda de media peseta] dos rals.
4 fig i fam [riqueza] diners pl.
5 andar mal de dinero anar curt (o curt de diners, o curt de pistrincs).
6 de dinero de molts diners, de diners llargs, adinerat -ada. Una familia de dinero, una família de molts diners.
7 de dinero y calidad la mitad de la mitad de diners i de bondat la meitat de la meitat.
8 dinero acuñado argent encunyat.
9 dinero al contado (o contante, o contante y sonante, o efectivo, o en metálico) diners comptants, diners efectius, diner viu, diner en efectiu (o en metàl·lic).
10 dinero de San Pedro diner de Sant Pere.
11 dinero llama dinero diner fa (o crida) diner, diners fan més diners, diners criden diners.
12 dinero negro diner negre.
13 dineros son calidad els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.
14 dinero suelto [calderilla] xavalla f, moneda menuda f, menuts pl.
15 [moneda suelta] canvi, moneda f menuda. ¿Tienes dinero suelto?, tens canvi?
16 el dinero no tiene olor els diners no coneixen ningú.
17 ganar dinero a espuertas fig i fam guanyar diners a cabassos.
18 hacer dinero fer diners, fer la primera pesseta.
19 invertir dinero posar (o invertir) diners.
20 sacar dinero de las piedras de les pedres treure'n pans.
21 tirar el dinero por la ventana tirar la casa per la finestra.