FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformació d'una consonant en una consonant vibrant. Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar de través. Havien entravessat el presoner damunt un cavall. Se m'ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m'entravessa. És un home que se m'ha entravessat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència. sentència d'execució Sentència dictada en un judici executiu. En gram., oració independent. En inform., instrucció, en un llenguatge d'alt nivell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment l'infant que encara no sap de parlar, parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant. Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatre paraules, però encara no diu res clar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnació, especialment en el sentit judicial de la sentència condemnatòria i de la pena donada. Pronunciar la condemna. Condemna severa. Quina condemna ha tingut? Condemna a presó, a mort. Complir la condemna. No ha sofert mai cap condemna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L'anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos. Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s'aspira i, en canvi, la de hour és muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parlar. Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d'un orador, d'un actor. Professor de dicció. Manera de dir quant a la justesa i a l'arranjament dels mots. Dicció pura, elegant. Mot1 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s'usa d'acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. Procediment quirúrgic usat per [...]
