FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molta edat. El seu pare ja és molt vell: passa dels noranta. Tornar-se vell. Fer-se vell. És més vell que Matusalem. És més vell que Adam. Només té setanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell. Que sembla un vell per l'aspecte, el seny, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del subjecte que pertany a tal o tal categoria o classe, expressada per un nom o per un pronom, que és equivalent o idèntic a tal altra cosa. El seu pare és metge. Què és la seva mare? El voltor és un ocell. El seu pare és el metge del poble. Qui és aquest home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge d'un mort que s'apareix als ulls d'algú. Aparegué a Hamlet l'espectre del seu pare. Representació de la descomposició d'una ona composta en ones simples de longituds d'ona o de freqüència característiques. espectre continu Espectre de la radiació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal en relació amb altres nats dels mateixos pares, o del mateix pare o mare. En Marc i en Miquel són germans. Tinc dues germanes, la Martina i la Laia. A casa, som tres germans, dues noies i un noi. germans de llet El fill de la dida i l'infant que aquesta ha alletat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
col·lectivitat, etc. Hi havia una representació de l'Ajuntament. Fet d'imposar-se als ulls de la gent pel tren de vida, pel rang, per la condició. El seu pare era home de representació a Figueres. Tren de vida que hom ha de portar segons el seu rang o condició. Recepcions a les quals estan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona que segueix la primera en rang o categoria. El segon d'un vaixell, d'una oficina. Casteller del segon pis d'un castell humà. Altre2 1 7. Per a mi ell ha estat un segon pare. L'habitud és una segona naturalesa. amb segones Amb una intenció encoberta. M'ho haig de prendre al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La segona escena del primer acte. L'escena final. escena muda Escena en què els personatges no parlen. Entre pare i fill hi hagué una escena violenta. Aquella baralla i aquells insults van donar una escena lamentable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'aquest plat de cigrons: tinc una gana que defalleixo! Sort que demà vindràs i em donaràs un cop de mà. sort hi ha de (o hi hagué, o hi haurà, etc.) Sort de. Sort hi havia de la mare, perquè el pare era un perdut. —T'han anat bé els meus consells [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona que parla, on s'esdevé alguna cosa. El nombre dels presents. Totes les presents van aplaudir. tenir present una cosa Recordar-la. La Rita sempre té presents les recomanacions del seu pare. fer present una cosa a algú Recordar-la-hi. A la reunió vam fer presents els darrers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí, ruta a fer per a anar d'un indret a un altre, especialment en nàutica. El meu pare feia la carrera de València. anar carrera dreta cap a un lloc Anar-hi de dret. haver-hi gran carrera d'un lloc a un altre Haver-hi una gran distància. sortir a carrera a algú [...]
