Resultats de la cerca frase exacta: 7
|
1.
guillotinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Decapitar amb la guillotina. Guillotinar un reu. Tallar (paper, cartó, etc.), per mitjà de la guillotina. Guillotinar un bloc, una raima, de paper. Travar la cadena de l'àncora arran de l'escobenc. [...]
|
|
2.
guillotinar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
guillotinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 guillotinar. 2 [papel] cisallar, guillotinar. [...]
|
|
4.
guillotinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [executar] guillotinar. [...]
|
|
5.
guillotinada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de guillotinar. [...]
|
|
6.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar(un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar [...]
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar (un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles. fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les. destralejar (amb la destral) dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents. estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc. esbarzerar, tallar esbarzers. abrillantar, tallar en facetes com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassar o esnarigar, íd. el nas. desorellar o eixorellar, íd. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-se pron.) → clivellar-se. 3 → encreuar-se. 4 → interrompre. 5 → aclarir. 6 → mesurar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
7.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
|
1 talar, tallar arran de terra una arbreda.
arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba.
tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu.
tallusquejar, tallar barroerament.
retallar, tallar allò que sobra d'una cosa.
entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu.
entallar, fer talls profunds en una cosa.
cranar, fer un tall en una cosa com a senyal.
seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic.
amputar (un membre del cos).
cisar, tallar amb les tisores o la cisalla.
cisellar, entallar amb el cisell.
llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap.
troncar, tallar el tronc d'un arbre.
truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat).
segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta.
xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro.
escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles.
fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar
estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les.
escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa.
escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa.
capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall.
tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat.
escodar, tallar pedra amb l'escoda.
escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les.
destralejar (amb la destral)
dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents.
estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc.
esbarzerar, tallar esbarzers.
abrillantar, tallar en facetes com un brillant.
acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn.
esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra.
guillotinar. Guillotinar una raima de paper.
assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra.
desboscar, tallar un bosc.
desboscassar, tallar llenya del bosc.
trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure.
escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc.
esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans.
desnassar o esnarigar, íd. el nas.
desorellar o eixorellar, íd. les orelles.
desmamellar, íd. els pits.
Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc.
2 (tallar-se pron.) → clivellar-se.
3 → encreuar-se.
4 → interrompre.
5 → aclarir.
6 → mesurar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana