FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de feixurar. Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d'una finca o un territori o d'un sector d'aquests. Convinença escrita o bé interlocutòria que dona fe de la col·locació de fites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional i humà dels centres habitats. Ciència, tècnica i art de l'ordenació de les ciutats i el territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble basc preromà establert al territori de l'actual Navarra, a l'extrem nord-est de Guipúscoa i en unes petites contrades de La Rioja i l'alt Aragó. Relatiu o pertanyent als vascons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moment determinat, hi intervé per iniciativa pròpia, especialment en les corregudes de toros, en el futbol, etc. En assenyalar l'àrbitre el penal, va saltar un espontani amb la intenció d'agredir-lo. Que viu i es dissemina d'una manera natural en un territori, s'aplica als vegetals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat romana, territori conquerit fora d'Itàlia, administrat per un governador. Entitat local determinada per l'agrupació dels municipis situats dins els seus límits i divisió territorial, per al compliment de les activitats de l'Estat. Unitat administrativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Espargir aigua, especialment en forma de pluja (sobre una planta). Un riu, passar (per una població o per un territori). Les terres regades pel Xúquer. Acompanyar (un menjar) amb una beguda. Regarem el dinar de Nadal amb un bon vi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més independent de l'autoritat, de l'administració, centrals. És convenient que els estats es descentralitzin. Fer cessar d'estar concentrat en un únic lloc. Volen descentralitzar la indústria i repartir-la per tot el territori. Descentralitzar el poder. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrada en un territori amb intenció hostil. Entrada en un domini intel·lectual, en una professió, en una activitat artística, etc., que no és el propi, d'una manera ocasional. Un novel·lista que ha fet incursions en l'assaig polític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a tenir, a posseir, (alguna cosa que havia perdut). Recobrar les joies perdudes. Recobrar la salut, l'alegria. Recobrar un territori. Tornar a l'estat normal. Recobrar-se d'una malaltia, d'un xoc. Recobrar-se l'economia. [...]
