a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]
Fitxa
7704/2Darrera versió: 23.04.2024
Títol
Prefixos acabats en r que s'adjunten a un mot començat en r
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme, hiperrealista, irrebatible, irreconciliable, interracial, interregne, superrealisme, superrealista, ciberrisc, etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2e)
diverses formes: com, enquè i, menys freqüentment, en la qual. En els registres informals també s'usa el relatiu que. Per exemple:
M'agrada la manera com riu.
M'agrada la manera enquè riu.
M'agrada la manera en la qual riu.
M'agrada la manera que riu. (només en registres informals)
En canvi, quan s [...]
anys que estan casats.
Ja han passat quaranta anys des que es van casar. (i no Ja van quaranta anys de casats.)
Tampoc no són adequades les estructures en el que va de + expressió temporal ni en el que portem de + expressió temporal (en el que va de mes, en el que portem d'any, en el que va de segle [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment enquè comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:
Vam [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Sovint es fa servir la preposició composta des de seguida del nom d'un òrgan, entitat, institució, organisme, empresa, etc., per indicar que aquest és responsable d'una acció sense dir-ho d'una manera directa. Per exemple:
Des del Departament de Justícia us convidem a visitar el nou web.
Des de [...]
Fitxa
7704/2Darrera versió: 23.04.2024
Títol
Prefixos acabats en r que s'adjunten a un mot començat en r
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme, hiperrealista, irrebatible, irreconciliable, interracial, interregne, superrealisme, superrealista, ciberrisc, etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2e)