1.
camandulejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer camàndules, anar amb camàndules. [...]
|
2.
camandulejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
camandulejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr camandulear. [...]
|
4.
camanduler -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a camandulejar. [...]
|
5.
camandulear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [ser hipócrita] camandulejar. 2 [ser beato] ésser una rata (o un cul) de sagristia, ésser un rosegaaltars. [...]
|
6.
romancejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cançonejar ronsejar(->) o fer el ronsa rondallejar camandulejar gansejar remolejar sornejaro fer el sorn fer l'orni Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
xerrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 parlar. moure xerra borinotejar parolejaro paraulejar parlotejar xerrotejar garlaro garolar clacar rallar(≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollaro embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense [...]
1 → parlar. moure xerra borinotejar parolejar o paraulejar parlotejar xerrotejar garlar o garolar clacar rallar (≠ ratllar) garrular verbejar gargantejar camandulejar, anar amb camàndules, raons, explicacions que no treuen cap a res. barbollar o embarbollar-se, dir coses pel gust de parlar, sense fonament de cap mena. menar (o tenir, o agafar) la taba fer petar el queixal fer el borinot fer córrer la llengua xerrar més que un sac de nous 2 v. tr. Contar quelcom mancant a la reserva deguda. reportar espiar (fam.) delatar ésser bocamoll (→ xerraire) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |