inculpar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inculpar(->) (algú d'una cosa) incriminar, íd. comptar. No m'ho comptis com a desatenció. imposar. Li imposà crim de lesa majestat. reprotxar(->) penjar(fig.), imputar a algú una cosa. taxar(algú d'una cosa), imputar-la-hi. carregar. Ho ha fet ell i ara m'ho carreguen [...]

(El complement és sempre una persona) incriminar culpar donar la culpao carregar les culpes acusar(->) carregar les cabres, carregar les culpes. imputar(->) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò. recriminar, inculpar algú que ens inculpa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inculpar incriminar culpar. El van culpar a tort, car ell era evidentment innocent. portar (algú) a la barra, acusar-lo i fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. posar clam fer clam, acusar davant un tribunal. tirar la primera pedra, ésser el primer a acusar. tirar la pedra i amagar [...]