Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions
que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present
o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:
El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que [...]
Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem [...]
que la llei és vigent en el moment que el lector la llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur amb aquest valor. Cal tenir present que aquest canvi pot afectar l'ús d'altres temps verbals, com ara el del present de subjuntiu.
Com a norma general, el futur d'obligació es tradueix pel [...]
En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).
No s'han de fer servir ni el futur de subjuntiu ni l'imperfet de subjuntiu, ja que presenten [...]
La locució adverbial anys a venir es fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple:
Anys a venir tot això ha de ser per a tu.
Ella no ho sap, però anys a venir viurà tota una aventura.
[...]
La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.
Convé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]
En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional:
Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]