Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
vagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria. Deixar vagar els seus pensaments. Núvols que vaguen pel cel. Vacar . Proveir les places que vaguen. L'obra vaga per fretura de rajoles. vagar-li a algú de fer una cosa Disposar de temps per a fer-la, tenir lleure de fer-la. [...]
|
|
2.
banderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, passejar sense fer res. [...]
|
|
3.
divagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar. Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu. [...]
divagar
|
divagar
1 v. intr. [LC] Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar.
2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu.