Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir en un text escrit en una altra llengua.

Si no hi ha manera de comprovar el nom real d'algú, per exemple perquè no és conegut o perquè ja no viu, és recomanable mantenir el nom en la llengua en què arribi escrit. D'altra banda, hi ha persones que, segons la llengua del text, català o castellà, usen el seu nom en una o altra llengua; es tracta d'una decisió personal i qui tradueix o redacta un text no pot prendre lliurement la decisió de traduir un nom. Cal respectar els noms propis de cada persona.