Que manca d'alguna cosa. En gram., mancat d'alguna o algunes formes del paradigma habitual. Els verbs caldre i soler són defectius. [...]

-iva adj 1 [mancat d'alguna cosa] defectivo -va. adj i m 2 gram [dit d'un verb] defectivo -va.  [...]

Bacteriòfag temperat mutant, el genoma del qual no conté tots els gens normals i que, per consegüent, no pot ésser un virus infecciós, però sí que pot replicar-se indefinidament juntament amb el genoma bacterià. [...]

Dit del nom o del verb el paradigma dels quals no posseeix totes les formes de la sèrie. [...]

Partícula vírica que no conté suficient àcid nucleic per a poder dur a terme la totalitat del seu cicle; així, no és produït el virus infectiu si no compta amb l'ajuda d'un altre virus, l'anomenat virus auxiliar. [...]

Fenomen pel qual les formes inexistents d'un paradigma defectiu són cobertes amb formes que pertanyen a un altre paradigma. [...]

Conjunt ordenat de formes flexives de la declinació o de la conjugació d'un mot. Un paradigma regular, irregular, defectiu. Conjunt d'unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada a tots els nivells. En teoria de la [...]

Forma especialitzada en què el bacteri donador conté els pròfags, defectiu i no defectiu, suficients per a formar el bacteriòfag intermediari. [...]

Fenomen mitjançant el qual un virus defectiu produeix virions en presència d'un altre virus (defectiu o no), com a resultat de la recombinació entre els dos genomes. [...]