FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Espanya. Relatiu o pertanyent a Espanya o als seus habitants. Llengua romànica parlada a Espanya i als antics dominis espanyols. Relatiu o pertanyent a l'espanyol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar en un diftong (una vocal). L'espanyol diftonga la e oberta del llatí vulgar. La o del llatí bonum s'ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. La o del llatí bonum ha diftongat en ue en espanyol, d'on bueno. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari de l'uniformisme polític dins d'Espanya. Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L'afició espanyolista. Soci o simpatitzant del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. És molt espanyolista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de les forces de seguretat de certs països. Soldat destinat antigament, a l'Estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraban. Antic soldat armat d'una carrabina. [...]