1 plaer. 2 ànim. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ànima. 2 voluntat. delit, ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. esperit, ànim, principi de les nostres resolucions. Un home, una dona, d'esperit. 3 intenció. 4 coratge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Que riu fàcilment. riallós rioler 2 (Dit d'un paisatge, d'una escena, etc.) rient(adj.). Un rient jardí. Amb ulls rients el delit ens abraça (Ausiàs March). 3 Mostrar-se rialler: Riallejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 força, potència. 2 (D'una persona) ànim dinamisme delit fibra(fig.). És un estadista de fibra. tren(s'usa parlant d'un esport). Els jugadors duien un tren admirable. potencial(fig.) Cp. vigor, fermesa, activitat, vitalitat, nervi, vivacitat, resolució, tenacitat Ant. Llangor. 3 [...]

1 acovardir. desanimar desmoralitzar desconfortar desdelitar, treure a algú el delit de fer una cosa. malcorar, fer perdre a algú el cor de fer quelcom. 2 (descoratjar-seo desencoratjar-sepron.) desmaiar abatre's, perdre el coratge. caure-li (a algú) les ales del cor perdre l'aplom (o el [...]

desarreglament de la salut. afecció. Una afecció pulmonar. Una afecció de cor. gamo gamadura, malaltia de causa desconeguda per al vulgar, que fa perdre les forces o el delit; també es diu de la distomatosi (malaltia infecciosa del fetge). morb(tèc.) infermetat(ant.) 2 passao epidèmia, malaltia que [...]

emmalaltir-se posar-se malalt caure malalt gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit. encalostrar-se(un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare) empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les [...]

. Feia goig de veure. fruïció voluptat, gran plaer, esp. dels sentits, però també de l'esperit. delit. Els delits del món, si són ordenats, són justos. ( Cp. adelitament: acció d'adelitar-se o trobar plaer en alguna cosa.) regal, plaer dels sentits. Una noia regal dels ulls. Fig., també de l'ànima [...]