FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contradir (algú) com no havent dit la veritat. El que dic és veritat, i ningú no gosarà desmentir-me. Contradir (allò que diu algú) com a contrari a la veritat. La notícia de la seva mort ha estat desmentida. Si ho ha dit ell, qui gosarà desmentir-ho? Con [...]
El verb desmentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge. fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de [...]
, és a dir, sense aquest increment.
Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]