FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través d'internet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extinció. Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressa algun tipus de valor modal, aspectual o circumstancial del substantiu que modifica. adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica. adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de [...]