Resultats de la cerca bāsica: 322.250
|
1.
Elisiķ de la preposiciķ en coordinacions
Font
Fitxes de l'Optimot
)
Hem comprat un petit obsequi als monitors de menjador i d'acollida. (l'obsequi és compartit entre els monitors de menjador i els d'acollida)
Si es repeteix la preposiciķ, tot i que també es pot interpretar que els complements coordinats constitueixen un tot unitari, se sol interpretar que sķn [...]
|
|
2.
elisió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Acció d'elidir; l'efecte. L'elisió d'una vocal. L'elisió del subjecte de l'oració. [...]
|
|
3.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunciķ que
Font
Fitxes de l'Optimot
rebrem més ajuda.
El director s'oposa que es modifiquin els horaris.
L'elisiķ de la preposiciķ també es produeix quan l'oraciķ introduīda per la conjunciķ que no depčn d'un verb, sinķ d'un nom o d'un adjectiu. Per exemple:
No hi ha hagut cap objecciķ que els nens dormin sols al refugi.
La probabilitat [...]
|
|
4.
preposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Acció de preposar. Categoria lèxica constituïda per mots invariables que s'anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre. Mot d'aquesta categoria. [...]
|
|
5.
Elisiķ de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinaciķ de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producciķ i el disseny de l'espectacle sķn a cārrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Aixō no obstant [...]
gramātic gramātica
|
|
6.
gramàtic gramàtica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Persona versada en gramàtica. Ciència que estudia i descriu l'estructura de les llengües o d'una llengua en particular. gramàtica comparada Lingüística comparada. gramàtica descriptiva Gramàtica basada en els usos lingüístics reals sense [...]
|
|
7.
què
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte de què m'han parlat. El [...]
|
|
8.
davant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
En combinació amb de, sola o amb un possessiu, expressa relacions que denoten: Posició al cantó de la cara o en aquell cantó devers el qual hom avança. Era davant meu. Anava davant nostre. La casa és davant mateix de l'església. Situació en [...]
|
|
9.
nova
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Explosió de les capes externes d'un nan blanc que forma part d'un sistema de dos estels molt pròxims entre si, causada per l'acreció de matèria pertanyent a l'altre estel del sistema. [...]
|
|
10.
que 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]
|
gramātic gramātica
1 m. i f. [FL] [LC] [PR] Persona versada en gramātica.
2 1 f. [FL] Cičncia que estudia i descriu l'estructura de les llengües o d'una llengua en particular.
2 2 [FL] gramātica comparada Lingüística comparada.
2 3 [FL] gramātica descriptiva Gramātica basada en els usos lingüístics reals sense considerar-ne el grau de correcciķ.
2 4 [FL] gramātica histōrica Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats per una llengua al llarg del temps.
3 1 f. [FL] Sistema fonolōgic, morfolōgic, sintāctic, semāntic i lčxic d'una llengua. La gramātica del basc.
3 2 [FL] gramātica universal Conjunt de propietats generals del llenguatge que determinen la naturalesa de les llengües particulars.
4 f. [FL] Text que recull la descripciķ d'una llengua. He comprat una gramātica del txec.
5 1 f. [FL] Teoria o model d'anālisi de l'estructura de les llengües. La gramātica de Port-Royal. La gramātica de Chomsky.
5 2 [FL] gramātica estructural Gramātica basada en l'estructuralisme.
5 3 [FL] gramātica funcional Funcionalisme 3.
5 4 [FL] gramātica generativa Generativisme.
5 5 [FL] gramātica oracional Gramātica que té com a unitat d'anālisi l'oraciķ.
5 6 [FL] gramātica textual Gramātica que descriu els fenōmens lingüístics que ultrapassen el marc de l'oraciķ.
6 1 f. [FL] [LC] Conjunt de normes relatives a l'estructura d'una llengua que s'han de seguir per a parlar-la i escriure-la correctament. Avui estudiarem ortografia i gramātica.
6 2 f. [FL] Ús de la llengua d'acord amb les normes de la gramātica. Dues faltes d'ortografia i una de gramātica.
6 3 [FL] gramātica normativa [o gramātica preceptiva] Gramātic 6 1.
7 f. [LC] Elements o principis d'una cičncia o art.