61.
cert
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cumpleaños: por cierto, todavía no sé si vendrás a cenar. 12 saber del cert saber de cierto (o con seguridad, o de fijo). 13 tenir per cert tener por cierto (o por seguro). 14 un cert un cierto, un tal. Ha vingut un cert Joan, ha venido un cierto Juan. adv 15 → certament [...]
|
62.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fuego. 2 [foguera] hoguera f, fogata f, fuego. Els focs de Sant Joan, las hogueras de San Juan. 3 [incendi] fuego. Hi ha foc al bar de la plaça, hay fuego en el bar de la plaza. 4 [llar] fuego, hogar, lumbre f. Sèiem tots al voltant del foc, estábamos todos sentados alrededor del fuego. 5 [...]
|
63.
ixil
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dialectals que es corresponen amb els tres municipis on es parlen: Chajul, San Juan Cotzal i Nebaj. La denominació ixil sembla que significa 'desgranar el blat de moro'.El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l [...]
|
64.
rama
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la [...]
|
65.
el
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, traédnoslo (o traédnosle). Porteu-l'hi, llevadlo (o llevadle) allí. 8 [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de cosa] lo. Has de tenir-lo, debes de tenerlo. Ja l'has caçat?, ¿ya lo has cazado? Agafa'l!, ¡cógelo!9 [predicat nominal] él, lo. L'és o no l'és, en Joan?, ¿es Juan o no es él?10 [predicat [...]
|
66.
esquena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esquena, por más que lo insulte, Juan aguanta mecha. 21 rompre's l'esquena fig i fam [treballar molt] reventarse, matarse. 22 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l'esquena grossa) fig i fam tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 23 tirar-se una cosa a l'esquena fig [una feina, una [...]
|
67.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
], casa de. En casa de Juan, a can Joan, a casa d'en Joan. 14 casa de [seguido de arT, adj o n] cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. A casa del herrero, a cal ferrer, a casa del ferrer. En casa de mi madre, a ca la meva mare. 15 casa de banca casa de banca. 16 casa de baños casa de banys. 17 [...]
|
68.
estar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinema és en un carrer principal. Juan estaba en el balcón, en Joan era al balcó. 4 [indicando posición] estar. Juan estaba de pie en el balcón, en Joan estava dret al balcó. 5 [en casa] ésser, ser, haver-hi. ¿Está el dueño? —No está, que hi és, l'amo? —No hi és. 6 [llegar a un lugar] ésser [...]
|
69.
herba
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
artética. 63 herba fetgera bot [Anemone hepatica] hepática. 64 herba foradada bot [Hypericum perforatum] corazoncillo, cori, hierba de San Juan, hipérico. 65 herba forrera bot [Sanguisorba minor ssp muricata] pimpinela menor. 66 herba freixurera bot [Marchantia polymorpha] hepática. 67 herba gelada bot [...]
|
70.
hierba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[asperilla] reina dels boscs. 24 hierba de los lazarosos (o de los pordioseros) bot [clemátide] vidalba, ridorta. 25 hierba del Paraguay bot [mate] mate. 26 hierba de San Juan bot [corazoncillo] herba foradada. 27 hierba de Santa María bot [Tanacetum balsamina] cost. 28 hierba de Santa María del Brasil bot [...]
1 valer. És un advocat que val molt, es un abogado que vale mucho. 2 [tenir eficàcia] valer. Un home que val per dos, un hombre que vale por dos. 3 [ésser vàlid] valer. Això no val, eso no vale. 4 fer-se valer hacerse valer (o respetar). 5 fer valer [fer prevaler] hacer valer. Fer valer la seva opinió, hacer valer su opinión. 6 més val anar sol que mal acompanyat más vale estar solo que mal acompañado. 7 no val [no compta] no vale. 8 tant se val! ¡da lo mismo!, ¡tanto da!, ¡qué más da!, ¡da igual!, ¡es igual!, no importa 9 val a dir justo es decir. Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant, lo hace sin cobrar: justo es decir que el trabajo es interesante. 10 val més això que res algo es algo, ya es algo, más vale algo que nada, menos es nada. 11 val més poc i bo que molt i dolent más vale poco y bueno que mucho y malo. 12 val més un té que dos te'n donaré más vale un toma que dos te daré. 13 val més [és preferible] más vale, vale más, es mejor. 14 valer per valer por. 15 valer per a valer para. v tr 16 valer, costar. Aquest llibre val trenta euros, este libro vale treinta euros. 17 [equivaler] valer. Totes les mentides no valen una veritat, todas las mentiras no valen una verdad. Un duro valia cinc pessetes, un duro valía cinco pesetas. 18 fig valer. En Joan val tots els diners del món, Juan vale todo el oro del mundo. 19 [amb complement indirecte] [reportar] valer. La seva serenitat li ha valgut el premi, su serenidad le ha valido el premio. 20 [Déu, els sants] valer, proteger, amparar. 21 quant val? ¿cuánto vale (o cuesta)? 22 no valer ni una malla (o ni cinc, o ni un xavo, o un rave, o un clau) no valer un pepino (o un comino, o un ochavo, o un pito). 23 valer un imperi (o un tresor, o més or que no pesa) fig valer un imperio (o su peso en oro, o un Perú, o un potosí, o un mundo). v pron 24 [servir-se] valerse. S'ha valgut d'influències, se ha valido de influencias. 25 [poder valer-se] valerse, poder valerse (o poderse valer). Dins de casa encara es val, dentro de casa todavía se vale. 26 no poder valer-se [estar impossibilitat físicament] no poder valerse (o no poderse valer). 27 no poder valer-se fig [ésser feble] no poder valerse (o no poderse valer). 28 no s'hi val! ¡no hay derecho! 29 no s'hi val a [és improcedent] no vale. No s'hi val a dir mentides, no vale decir mentiras. 30 no s'hi val a [és injust] no hay derecho a. 31 no s'hi val a no poderse. No s'hi val a badar!, ¡no se puede uno distraer! 32 no s'ho val [fórmula de cortesia] de nada, no hay de qué. |