31.
semicaduc -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Dit del fullatge que es desprèn parcialment en l'estació desfavorable o que es comporta com a perenne els anys més favorables o en zones climàtiques més càlides i com a caduc els anys més desfavorables o en zones climàtiques més fredes. [...]
|
32.
decrèpit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dèbil. xaruc caduc tenir una cama al calaix tenir un peu al clot (o a la fossa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
edat caduca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
34.
inestable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mutableo mudable variable(->) làbil caduc movedís vacil·lant insegur mòbil inconsistent primparat, a punt de caure. giradís(fig.) rodoladíso rossoladís escampadís Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
precari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
incert inestable insegur fràgil(fig.). Una salut molt fràgil. transitori ésser (una cosa) un castell de cartes Cp. efímer, caduc Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
ferm
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inconcussa. Una prova inconcussa. Ant. Precari. Primparat. Vacil·lant. Tou (dit també d'una persona). Caduc. Balder. Inestable. Inconstant. Flasc. 3 Fer-se ferm (dit d'una persona): Ratificar-se. Entossudir-se. Refermar-se. Insistir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran(euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
38.
mal 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Me han pasado toda clase de males, m'han passat tota mena de mals. 5 [enfermedad] mal. 6 a grandes males, grandes remedios a grans mals, grans remeis, a carn dura, dent aguda. 7 del mal, el menos de dos mals, el menor. 8 hacer mal [una cosa] fer mal. 9 mal caduco (o de corazón) med mal caduc. 10 mal [...]
|
39.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
las cosechas. 20 fer-se mal hacerse daño, lastimarse. 21 fer venir mal de cap dar dolor de cabeza (o jaqueca). 22 mal anglès med raquitismo. 23 mal caduc (o de Sant Pau) med [epilèpsia] mal caduco (o de corazón). 24 mal d'altura (o de muntanya) med mal de altura (o de montaña). 25 mal de cap med dolor [...]
|