FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions. Formar la darrera part (d'alguna cosa). La síl·laba que termina un mot. Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de terminar; l'efecte. Darrera de les parts en què es considera dividida alguna cosa. Darrera part d'un mot, ordinàriament el morfema final. La terminació d'infinitiu -ar. Dos mots amb la mateixa terminació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a terminar, que dona terme a alguna cosa. Que expressa l'acció en el moment final d'un procés duratiu, sense fer referència ni a l'inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha rebut el primer grau acadèmic que s'atorgava en les diferents facultats d'una universitat, que s'atorga en les facultats de teologia i de dret canònic dels seminaris. Persona que ha rebut el grau que es concedeix en terminar l'ensenyament secundari complet. Tafaner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o enterrar la sardina] Terminar la festa del carnaval. Oblidar voluntàriament (un record, una idea). Ha enterrat l'amor que li tenia. Retirar-se completament de la vida de relació. Es va enterrar en un poblet de muntanya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la poesia grega i llatina, pausa en un vers causada per terminar un mot dins d'un peu. cesura hepthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba llarga del quart peu. cesura penthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de terminar o de tancar definitivament. Clausura d'un compte, d'un debat, d'un inventari, d'una discussió. Clausura del Parlament. Clausura d'una exposició, d'una fira. Clausura d'un centre polític. Ordre de clausura. Regla de la vida dels monestirs o dels convents que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el palmell de la mà. cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa. Encloure 1. M'he clos els dits a la porta. Terminar. Cloure un compte. Cloure la sessió. Acordar definitivament. D'aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla. [...]